Antonio Ferri

Antonio Ferri (Valencia, 1938)

Nascut a València l’any 1938, Antonio Ferri Martín reconeix tindre les seues arrels soterrades a Bocairent, poble en què es va instal·lar amb uns mesos de vida. Va ser en aquest poble on el seu pare va exercir de Secretari de l’Ajuntament fins finals dels 60, i on l’artista va rebre l’educació primària. Allí va passar la seua infància, adolescència i va forjar la seua personalitat. Més tard estudiaria Batxillerat en Els Franciscans d’Ontinyent, col·legi on també rebria les seues primeres classes de dibuix. I, finalment, es desplaçaria a València per a matricular-se en la Facultat de Dret, on va cursar el primer any de la carrera universitària que acabaria a Barcelona, en només tres anys i mig.

Les classes de dibuix que va rebre en Els Franciscans d’Ontinyent van ser, junt amb les classes en l’Acadèmia Massana de Barcelona, l’única formació en Belles Arts que l’artista va rebre. Antonio Ferri és considerat com un autodidacta i potser ací residisca la raó del seu gran èxit. Sempre ha pintat el que ha volgut, sense lligams ni influències més enllà dels seus sentiments, impressions i circumstàncies. Encara així, sempre ha gaudit d’un gran reconeixement per part dels experts, que qualifiquen el seu art com únic. I és que va abastar un ampli ventall d’estils, influenciats pels seus sentiments en els diferents moments de la seua vida i llocs on va estar.

Acabada la carrera universitària, Antonio Ferri va viure en diverses ciutats espanyoles i europees fins a arribar a la Universitat de Cornell, on s’obriria pas com a pintor i professor. En este periple la seua obra va ser exposada al mig món, amb exposicions a França, Dinamarca, Anglaterra, Suïssa o Alemanya. Aquest fet, junt al respecte i admiració dels quals el coneixen, l’avala com a artista.

Ara Bocairent, el poble que li va veure créixer i amb el que sent un profund vincle, alberga el Museu Antonio Ferri. Aquest espai acull una mostra significativa de la seua obra, que ha sigut donada pel propi artista, demostrant així la generositat i humanitat que sempre li ha caracteritzat. En aquesta exposició s’ha retrobat amb tots els registres que li representen, com les trames i superfícies monocromàtiques de les seues obres abstractes, en els ritmes de les quals l’espectador queda atrapat. O eixe figuratiu, que sembla emergir de les seues trames i que ens retrotrau a la pintura del Quattrocento, amb la perfecció dels trets dels seus cavallers, àngels o penélopes.

En l’actualitat Antonio residix en un barri de València, més assossegat i rodejat dels seus quadres. Pinta diàriament en un xicotet estudi i disfruta fent-ho com el primer dia.